ESPÈCIES D'ESPAIS
Comissari: Frederic Montornés
MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels 1 - Barcelona
16/7/2015 - 31/1/2016
Si ens preguntem sobre el marc pel qual transcorre la nostra vida, podríem convenir que, per obtenir una explicació del món, ens cal referir-nos tant a la seva realitat temporal com a la seva realitat espacial. És a dir, tant a la categoria que es desenvolupa entre un començament i un final –i que està sotmesa a una mutació constant– com a aquella on tot s’esdevé perquè tot ho abasta i on tot té lloc. En conseqüència, al costat de la possibilitat d’entendre la nostra vida com allò que som entre el naixement i la mort, també és possible acostar-s’hi d’una manera fragmentària i sobre els fonaments dels espais per on es desenvolupa i evoluciona.
Obviant que la linealitat de la nostra existència depèn dels dictats d’un atzar que, per més que ens hi entestem, mai no aconseguim dominar completament, hem establert el punt de partida del nostre projecte basant-nos en els llocs pels quals transcorre. És a dir, en els espais que ens poden definir segons l’ús que en fem.
En el descabdellament d’aquesta aventura, Georges Perec –conegut, entre d’altres coses, per la seva tendència obsessiva a llistar el que passa quan no passa res o el que es nota i que mai anotem– es perfila, a parer nostre, com el guia més adequat. Així, a més de ser l’autor del llibre que dóna títol a l’exposició, Perec ens proporciona la pista dels espais als quals volem accedir, al marge de qualsevol voluntat enciclopèdica i obrint interrogants sobre els significats que puguin tenir per a cadascú de nosaltres.
Concebuda a la manera d’un edifici fragmentat espacialment segons la tipologia que Perec estableix en el seu llibre Espècies d’espais (Montesinos, 1999), l’exposició reuneix una selecció d’obres escollides per la seva capacitat de remetre als àmbits en què actuem, som, ens movem, pensem i vivim. És a dir, a uns espais que, vistos a través dels ulls d’un artista, ens acosten al significat que puguin tenir per a nosaltres a través de produccions específiques, d’obres pertanyents a la Col·lecció o d’altres obres que, per raons diverses, ens semblen el contrapunt ideal per forçar la imaginació a buscar la millor manera de definir l’ús que en fem.
Més que una exposició de tesi, arxiu o documentació, la nostra proposta per a Espècies d’espais s’ha d’entendre com una interpretació lliure d’un llibre en la seva deriva per alguns racons de l’espai públic i privat, la intimitat i la vida social, el que som i el que veuen de nosaltres. En suma, com la deriva de l’existència humana, des de l’espai mínim i acotat d’una pàgina fins a la impossibilitat de posar límits a una idea d’espai en general.
Ignasi Aballí, Lara Almarcegui, Serafín Álvarez, Martí Anson, Marcel Broodthaers, Luz Broto, stanley brouwn, Victor Burgin, Luis Camnitzer, Azahara Cerezo/Mario Santamaria, Joan Colom, Jordi Colomer, Guy Debord, Pep Duran, Andrés Fernández, León Ferrari, Lucio Fontana, Dora García, Gego, Joan Hernández Pijuan, Francisco Ibáñez, Marla Jacarilla, Adrià Julià, Emma Kay, Guillermo Kuitca, Manolo Laguillo, MAIO, Gordon Matta-Clark, Ester Partegàs, Lois Patiño, Gerhard Richter, Humberto Rivas, Pedro G. Romero, Gino Rubert, Francesc Ruiz, Edward Ruscha, Daniel Steegmann Mangrané, Saul Steinberg i Ignacio Uriarte.
Imatge: Leon Ferrari, Cidades, 1980
Comissari: Frederic Montornés
MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels 1 - Barcelona
16/7/2015 - 31/1/2016
Si ens preguntem sobre el marc pel qual transcorre la nostra vida, podríem convenir que, per obtenir una explicació del món, ens cal referir-nos tant a la seva realitat temporal com a la seva realitat espacial. És a dir, tant a la categoria que es desenvolupa entre un començament i un final –i que està sotmesa a una mutació constant– com a aquella on tot s’esdevé perquè tot ho abasta i on tot té lloc. En conseqüència, al costat de la possibilitat d’entendre la nostra vida com allò que som entre el naixement i la mort, també és possible acostar-s’hi d’una manera fragmentària i sobre els fonaments dels espais per on es desenvolupa i evoluciona.
Obviant que la linealitat de la nostra existència depèn dels dictats d’un atzar que, per més que ens hi entestem, mai no aconseguim dominar completament, hem establert el punt de partida del nostre projecte basant-nos en els llocs pels quals transcorre. És a dir, en els espais que ens poden definir segons l’ús que en fem.
En el descabdellament d’aquesta aventura, Georges Perec –conegut, entre d’altres coses, per la seva tendència obsessiva a llistar el que passa quan no passa res o el que es nota i que mai anotem– es perfila, a parer nostre, com el guia més adequat. Així, a més de ser l’autor del llibre que dóna títol a l’exposició, Perec ens proporciona la pista dels espais als quals volem accedir, al marge de qualsevol voluntat enciclopèdica i obrint interrogants sobre els significats que puguin tenir per a cadascú de nosaltres.
Concebuda a la manera d’un edifici fragmentat espacialment segons la tipologia que Perec estableix en el seu llibre Espècies d’espais (Montesinos, 1999), l’exposició reuneix una selecció d’obres escollides per la seva capacitat de remetre als àmbits en què actuem, som, ens movem, pensem i vivim. És a dir, a uns espais que, vistos a través dels ulls d’un artista, ens acosten al significat que puguin tenir per a nosaltres a través de produccions específiques, d’obres pertanyents a la Col·lecció o d’altres obres que, per raons diverses, ens semblen el contrapunt ideal per forçar la imaginació a buscar la millor manera de definir l’ús que en fem.
Més que una exposició de tesi, arxiu o documentació, la nostra proposta per a Espècies d’espais s’ha d’entendre com una interpretació lliure d’un llibre en la seva deriva per alguns racons de l’espai públic i privat, la intimitat i la vida social, el que som i el que veuen de nosaltres. En suma, com la deriva de l’existència humana, des de l’espai mínim i acotat d’una pàgina fins a la impossibilitat de posar límits a una idea d’espai en general.
Ignasi Aballí, Lara Almarcegui, Serafín Álvarez, Martí Anson, Marcel Broodthaers, Luz Broto, stanley brouwn, Victor Burgin, Luis Camnitzer, Azahara Cerezo/Mario Santamaria, Joan Colom, Jordi Colomer, Guy Debord, Pep Duran, Andrés Fernández, León Ferrari, Lucio Fontana, Dora García, Gego, Joan Hernández Pijuan, Francisco Ibáñez, Marla Jacarilla, Adrià Julià, Emma Kay, Guillermo Kuitca, Manolo Laguillo, MAIO, Gordon Matta-Clark, Ester Partegàs, Lois Patiño, Gerhard Richter, Humberto Rivas, Pedro G. Romero, Gino Rubert, Francesc Ruiz, Edward Ruscha, Daniel Steegmann Mangrané, Saul Steinberg i Ignacio Uriarte.
Imatge: Leon Ferrari, Cidades, 1980
